Mónica Pérez de las Heras, creadora de l’Escola Europea d’Oratòria: “Tots podem parlar en públic”

Entrevista de Macarena Saavedra

 

Tot i que confessa que quan era nena era molt tímida i la primera vegada que va parlar en públic va ser una experiència “complicada”, Mònica Pérez de les Heras ha fet de l’oratòria “la gran passió de la seva vida”.

Li brillen els ulls quan parla de l’Escola Europea d’Oratòria, un projecte que va néixer el 2012 i que sense imaginar-s’ho li ha donat grans satisfaccions en la seva trajectòria professional, però més encara en el terreny personal.

Apassionada, perseverant, amant dels animals i sobretot “un agraïda de la vida”, explica que sempre està pensant en crear coses noves i que, definitivament, “la seva ment mai s’atura”.

I és que a més de la formació, una altra de les seves gran facetes és l’escriptura: als 22 anys va escriure el seu primer llibre sobre medi ambient, n’ha publicat 14 més sobre ecologia, comunicació i oratòria, i avui és l’única escriptora al món amb llibres sobre l’expresident dels Estats Units, Barack Obama (el secret d’Obama, LID Editorial, 2009) i la seva dona Michelle (Paraula de Primera Dama, LID Editorial, 2011).

 

Mònica, sempre et va agradar parlar en públic?

De petita era molt tímida. Fins als 14 anys era una nena que creuava la vorera quan veia un noi, però com m’agradava tant la natura vaig entrar a WWF, una ONG de medi ambient com a voluntària i era l’única dona. Em vaig adonar que no passava res si parlava amb nois i tot va canviar. Vaig començar a donar conferències sobre medi ambient i, sense proposar-m’ho, vaig començar a parlar en públic.

Recordes la primera vegada que vas parlar en públic?

Tenia 16 anys i va ser en un col·legi. Va ser una experiència més aviat complicada i és una anècdota que sempre explico, ja que abans de començar em van caure les dispositives i els nens van enriure’s de mi. La xerrada perfectament preparada es va convertir en un autèntic desastre. Després, amb 18 anys, vaig anar a Toronto a representar Espanya en un Congrés Internacional sobre Medi Ambient. Es tractava d’una ponència en anglès i no tenia cap coneixement d’oratòria, però em vaig atrevir. A partir d’aquí vaig començar a donar conferències, classes sobre temes de turisme i ecologia, i amb 22 anys vaig publicar el meu primer llibre sobre la conservació de la natura. Des de llavors i gràcies al periodisme mediambiental he viatjat per tot el món, he treballat en ràdio, en diaris nacionals, en revistes especialitzades i en gabinets de comunicació, i he recorregut més de 65 països de 5 continents. Això m’ha permès créixer molt, tenir moltes oportunitats i una ment molt oberta per a afrontar desafiaments.

Com neix la idea de crear l’Escola Europea d’Oratòria?

Jo mai vaig pensar en ser empresària, tinc un esperit molt lliure i ànima de freelance. Però m’encanta crear coses noves i em vaig adonar que no hi havia a Espanya una entitat especialitzada que ensenyés a parlar en públic. Hi ha empreses que donen molts cursos i un d’ells és parlar en públic, però trobar un lloc que s’especialitzés en aquest tema i amb eines tan potents com la intel·ligència emocional i la Programació Neurolingüística (PNL) no existia. Va ser en aquest moment quan vaig decidir crear l’Escola Europea d’Oratòria.

Com van ser els inicis?

L’Escola neix el 2012. Oferíem petits mòduls sobre oratòria que fèiem els caps de setmana. Els cursos els donava jo, però a poc a poc vaig anar incorporant nous professors en aquelles matèries en què jo no sóc especialista, i vam començar a créixer. Va ser aquí quan vaig pensar en fer un curs més llarg que inclogués un bon nombre de mòduls i que fos el més complet possible. Així neix el curs d'”Especialista en Oratòria”, on l’alumne aprèn des de la gestió de la veu, improvisació, tècniques de portaveus, intel·ligència emocional, PNL, entre d’altres tècniques.

És cert que tots podem parlar en públic?

Tots podem fer-ho i em sento afortunada de poder ajudar a les persones a aconseguir-ho. Les creences que ens impedeixen parlar en públic i que ens atemoreixen es poden canviar amb una adequada gestió de la nostra ment. Si tu creus que pots parlar en públic, ho aconseguiràs. Però si creus que no pots, també tens raó. A la teva ment hi és tot. Per això, les dues eines que ensenyem a la nostra escola: la PNL i la intel·ligència emocional són claus perquè les persones puguin aconseguir-ho.

Quin és el major temor que tenim a l’hora de parlar en públic?

Els espanyols no sabem parlar en públic. Som tímids, vergonyosos, tenim por al ridícul i això ens impedeix fer moltes coses. Em fa pena que la gent no gaudeixi de les coses per la vergonya que senten o per la possibilitat que la gent es burli d’ells! Fer riure als altres és el més bonic del món i no passa res, per exemple, si caic al mig d’una exposició o alguna cosa semblant. Necessitem canviar el xip a Espanya i atrevir-nos.

Sincerament … Mai et poses nerviosa en parlar en públic?

No, ja no. Parlo 5 o 6 vegades per setmana, 8 hores al dia i la pràctica t’ajuda molt. Hi ha milers de coses que et poden passar parlant en públic, moltes m’han passat i altres han de venir. Però el més important, és que passi el que passi sabré sortir de qualsevol situació amb les tres claus que ensenyem a l’escola: naturalitat, humilitat i cor.

Què sents al veure els grans canvis que experimenten els alumnes?

Per a mi la satisfacció més gran és ajudar els altres i en aquest sentit l’escola compleix un paper esplèndid. A Espanya no es parla bé en públic i estem donant suport a la gent perquè sí que ho pugui fer. Estic molt agraïda al gran equip que té l’EEO, els treballadors, els professors, els col·laboradors i tots aquells que aposten dia a dia per aquest projecte. És impressionant veure com creixen els alumnes, i el canvi ho notem tots. El curs d’especialista no és simplement un curs per parlar en públic sinó per créixer com a persones. Gràcies a les eines que proporcionem de PNL i intel·ligència emocional, es va produint en els alumnes una gran transformació. Hi ha persones que comencen el curs amb una feina i quan acaben el curs s’han canviat a un altre millor. I és que aquest curs els ha obert els horitzons, els ha ajudat a “sortir de la zona còmoda”.

De què parlen els teus llibres?

El llibre “Estàs comunicant?” (LID Editorial), per a mi el més rodó de tots perquè em sembla que és impol·lut, neix el 2010 i posa les bases del que és la intel·ligència emocional i la programació neurolingüística ( PNL), dóna 112 claus per a l’èxit de la comunicació, professional i personal. És un llibre que no existia en el mercat -perquè els escrits sobre aquests temes són bastant aspres i no aconsegueixen transmetre el necessari perquè la gent s’apassioni per aquestes disciplines- i que pot ajudar a les persones en qualsevol moment de les seves vides. El llibre “Escriu, Parla, Sedueix” (LID Editorial) va sorgir el 2013. Està dirigit a les persones que volen aprendre a parlar en públic, emprant eines com la PNL i la intel·ligència emocional. I també compte amb un seguit d’ebooks, publicats a través d’Amazon, “PNL per a Professionals”, dedicats a millorar la comunicació als diferents professionals. Ja s’han publicat els corresponents a: professors, sanitaris, polítics, directius, escriptors de discursos i periodistes.

Vas imaginar alguna vegada que una de les teves conferències d’oratòria es convertiria en viral i seria una de les més vistes a youtube?

Mai ho vaig pensar. Quan em van dir a la Universitat Pública de Navarra que volien gravar la meva conferència vaig pensar: “qui voldrà veure una ponència de dues hores?”, però em vaig equivocar. Això va ser el 4 de març de 2013 i ja portem més de 1.200.000 visites a la web i és al·lucinant. El més gratificant és que gràcies a aquest enregistrament, molta gent m’escriu i em dóna les gràcies perquè el que han vist els ha servit per estar bé i aprendre alguna cosa nova.

Mònica què sents al veure tot el que has aconseguit?

Em sento una persona molt afortunada ja que sempre he fet la feina que m’ha agradat. Sóc molt feliç amb el que faig i ajudar les persones m’apassiona. Diàriament em contacta molta gent per les xarxes socials per preguntar-me alguna cosa o simplement per donar-me gràcies i això és estimulant. Intento respondre a tothom i molts es sorprenen quan els agraeixo per haver-me escrit. Jo sóc una persona completament normal, que creix i aprèn dia a dia. Gaudeixo cada instant de la vida, des d’una bona xerrada o passejant al meu gos. Al final del dia, aquestes són les coses importants de la vida. Aportar amb el nostre granet de sorra perquè aquest món sigui millor. Amb això sóc feliç.

Què esperes que passi en el futur?

M’agradaria arribar a veure que el món adquireix de nou valors que ha perdut, com el respecte, la responsabilitat, la bondat, el compromís, l’honestedat… per la meva part intentaré aportar  el que pugui amb la meva escola, a través dels meus llibres i les meves classes.