Les habilitats de comunicació dels robots ja superen a les d’algunes persones

Després d’acabar amb una relació, Theodore coneix a Samantha, un robot del qual s’enamora. Però “ella” té clar que vol millorar la seva capacitat sense l’ajuda dels humans. Aquest argument de la pel·lícula “Her” és només un exemple de les capacitats infinites que tenen els robots. És en aquest punt on sorgeix el debat sobre les habilitats de comunicació i les competències humanes d’aquests éssers i com ens poden afectar a nosaltres.

Els robots són dispositius que actuen seguint instruccions incorporades a través d’un sistema informàtic. El seu objectiu és imitar el comportament humà per facilitar-nos el dia a dia. Però, ¿és realment així o més aviat estan adoptant les capacitats humanes i per tant, substituint-nos? On és el límit de les habilitats d’aquests aparells?

Els altres treballadors

Fins i tot aquests éssers ja s’han apoderat dels treballs dels humans. Potser coneixes algú amb un petit objecte anomenat “Roomba” donant voltes pel terra de casa. Està clar que no és un robot amb cos de persona, però sí fa la seva feina: escombrar i fregar el terra de casa, en definitiva, lliurar d’aquesta tasca als seus habitants.

Un altre àmbit molt qüestionat per la seva presència és la comunicació. Ens preguntem si un robot farà la feina del periodista i no caldrà que ningú estigui a la redacció. Seria realment fiable la informació que pogués aportar? Partim de la base que un periodista informa i interpreta. Sí que és cert que es poden introduir uns determinats patrons perquè els autòmats puguin crear notícies. El que es posa en dubte és que aquests tinguin un estil propi com té cada periodista, principalment perquè si s’introdueix un patró d’estil, aquest acaba sent una còpia d’algú.

Fins i tot un banc japonès va provar la introducció dels robots en algunes sucursals bancàries de Tòquio per rebre els clients. Aquest tenia un cost d’uns 6.800 euros i podia captar l’expressió facial i el comportament de les persones del voltant. D’altra banda, segons “The Economist” els autòmats podrien causar la desaparició dels centre d’atenció telefònica. D’aquesta manera es redueixen costos de personal i s’automatitza una tasca avorrida. I si vol que un humanoide intel·ligent faci una presentació o un discurs, pot trobar al mercat a “Reem”. Interactua, reconeix les cares i parla 9 idiomes.

Nous companys

Hem de recordar que els humans ens caracteritzem per tenir pensament i emoció. En el cas dels robots, el pensament seria totes les dades que s’introdueixen a través de la informàtica. Però tenen sentiments? David Hanson, de Hanson Robotics, va crear Sophia, un robot capaç d’enamorar-se a partir de la introducció d’un algoritme que l’hi permeti. Caldrà veure si les emocions es podran programar o no.

Un altre repte al qual haurem d’estar atents seria el de la socialització dels robots, concretament el que es coneix com a robot social. Aquesta característica fa que els dispositius interactuïn amb els humans i es creï una relació més propera. Els robots més sofisticats ja es comuniquen verbalment i no verbalment d’una manera coherent amb la conversa que mantenen. I cada vegada seran més capaços de llegir les expressions corporals humanes i interpretar el to de veu per respondre de la manera adequada. Arribarà un moment en què podrem parlar de robots amb capacitat per a l’empatia. Arribats a aquest punt és molt probable que algunes persones prefereixin tenir un robot com a company de vida, ja estarà preparat per escoltar-te i respondre millor que una persona.

El 1921 l’escriptor txec Karel Capek va esmentar per primera vegada el terme en l’obra teatral “R.U.R.” on els descrivia com “criatures mecàniques creades per acabar amb el treball manual de l’home”. Pel que sembla també acabaran superant les capacitats comunicatives dels humans i ja es pot dir que alguns robots parlen millor en públic que moltes persones. Davant d’un futur que avança a grans passos podem preguntar-nos si els robots ens substituiran només a la feina o també en la vida afectiva.