Les videoconferències causen ansietat per l’estètica

Segons un estudi publicat per Wired, la freqüent exposició a les videoconferències provoca en moltes persones allò que els experts han anomenat “dismorfía de Zoom”.

La dermatòloga Shadi Kourosh es va adonar que en el moment en què van baixar les restriccions del confinament, hi va haver un important increment de consultes al voltant de temes estètics que afectaven coll i cara: estat de a pell, arrugues al coll, papada, bosses als ulls, etc. Moltes persones es veien pitjor del que era habitual i estaven preocupades per la seva imatge en les videoconferències i també per la seva tornada a l’activitat presencial.

Kourosh va compartir aquesta preocupació amb altres col·legues i van fer un estudi per saber fins a quin punt les videoconferències poden arribar a ser un desencadenant o potenciador del trastorn dismòrfic corporal. *

Exposició constant al mirall

Segons l’estudi de seguiment que es publicarà properament a l’International Journal of Women’s Dermatology, el 71% de les 7000 persones enquestades estaven ansioses o estressades per tornar a les seves activitats en persona. I tres de cada deu deien que pensaven invertir en la seva aparença com a estratègia d’enfrontament als esdeveniments presencials.

Una de les conclusions és que la permanent visió d’un mateix a la pantalla té un efecte d’”exposició constant al mirall”, però amb dues diferències bàsiques.

La primera és que aquest “mirall-pantalla” està lleugerament deformat per l’objectiu de la càmera, encara que quasi no ens adonem. I la segona és la nostra actitud, doncs quan ens mirem al matí per arreglar-nos no estem parlant, gesticulant, ni en una situació de compromís laboral.

Aquesta exposició permanent d’una sola part del cos i tan significativa, ha causat una atenció desproporcionada en la cara, doncs ara és la única part dels altres que poden veure, i a més, a una distància menor d’allò que estaríem en presencial, doncs qualsevol detall es magnifica.

Tenint en compte que les videoconferències seguiran sent part de la nostra comunicació personal i professional, potser serà necessari prendre mesures per evitar aquests biaixos en l’autoimatge i els trastorns més severs com aquesta “dismorfía de Zoom“.

 

Aquí tens alguns consells per estalviar-te unes injeccions o una cirurgia que segurament no necessites:

 

  • Il·lumina bé la teva cara. Els llums del sostre són els menys afavoridors perquè provoquen ombres. Busca un llum frontal i millor de llum càlida que freda.
  • Utilitza peces de roba superiors que t’afavoreixin, segons la teva morfologia.
  • Vesteix-te amb colors que animin la teva expressió i que t’aportin alegria.
  • Utilitza base de maquillatge del teu color de pell per què la llum sigui més uniforme. Utilitza pólvores matificants del teu color de pell per evitar brillantors. El coloret és un gran truc per evitar que es vegi una cara massa plana. Perfilar les celles dona més expressivitat a la teva mirada.
  • Situa’t correctament davant la pantalla: els ulls a l’alçada de l’objectiu. Així evitaràs efectes estranys. Com més a prop estiguis de l’objectiu, més deformada quedarà la teva cara.
  • Aprèn a controlar l’expressió facial: evita ganyotes, cares de preocupació, avorriment, etc.
Treballa l’autoestima

Però no tot és estètica. La millor manera d’esquivar l’ansietat per dismorfía és treballar en el pla de la consciència i l’autoestima. Probablement serà útil recordar que:

  1. El valor que aportes és en el missatge, en la teva feina, en l’experiència i la teva capacitat de relació amb els altres.
  2. Les persones no t’apreciaran per tenir un coll sense papada o uns pòmuls perfectes.
  3. La capacitat de seducció i de persuasió no són al nas, la pell o els llavis sinó en el moviment, l’expressió i la veu.
  4. Les imatge que veiem a la televisió, les xarxes o la publicitat no són el reflex de la realitat. Estan seleccionades, retocades i representen cànons de bellesa que no són universals i que són impossibles d’aconseguir en la majoria dels casos.

L’aparença és important i és la nostra primera carta de presentació. Ho sabem de sobres. Cuidar el nostre aspecte és una de les estratègies principals de comunicació i cal utilitzar aquest factor d’influença. Però hem d’evitar que perdem el control, que prengui un protagonisme excessiu, i especialment, que es converteixi en un factor d’estrès, insatisfacció permanent i obsessió per la imatge.

 

* El trastorn dismòrfic corporal és un trastorn de salut mental en el que no es pot deixar de pensar en un o més defectes percebuts o defectes en l’aparença, un defecte que sembla menor o que no pot ser vist pels altres. Però pots sentir-te tan avergonyit, intimidat i ansiós que és possible que evitis moltes situacions socials. Font: Clínica Mayo.