Telemedicina i empatia

L’arribada del Covid19 ha accelerat, segons els experts, uns cinc anys la implantació generalitzada de la telemedicina en el sistema de salut.

I això vol dir que gairebé ningú estava preparat: ni l’estructura, ni l’administració, ni la tecnologia de cada centre. I tampoc els professionals ni els pacients, que s’han hagut d’adaptar sense les eines adequades i sense preparació de cap tipus a una nova modalitat de relació.

La comunicació en remot trenca la sagrada “consulta” cara a cara on s’estableix la confiança que tota persona busca quan es tracta d’una cosa tan important com la seva salut.

Hem organitzat, doncs, el que podem anomenar una telemedicina d’emergència. I com tot el que no s’ha planificat amb temps, té importants desjaustaments. Però no hem de valorar la telemedicina per com funciona en l’actualitat sinó per com pot ser ben aviat.

La telemedicina necessita habilitats de comunicació especials

La telemedicina és ja una pràctica habitual i ho serà cada vegada més

Sóc optimista i estic segura que arribarà el dia en què podrem parlar d’un autèntic i eficaç sistema de “telesalut”, en el qual tots estarem participant activament no només per curar-nos sinó també per tractar de forma més holística el nostre benestar físic i mental. Un sistema en xarxa en el qual tindrem accés a diferents especialitats d’una forma organitzada i que contemplarà la relació metge-pacient i entre professionals de diferents especialitats així com les insteraccions entre pacients per compartir experiències i recolzar-se mútuament.

Un dels reptes que tenen ara els experts en salut és establir els procediments i destinar els mitjans adequats per crear un sistema amb “criteri” i establir quan és necessària la visita presencial i quan pot ser a distància i amb quina tecnologia.

Entre les pors que tenen tant professionals com pacients ara mateix és la pèrdua d’informació valuosa. El professional necessita veure i tocar, captar estats d’ànim, escoltar bé la respiració o observar els moviments d’aquesta persona quan entra, s’asseu, parla, es despulla o s’acomiada.

I el pacient necessita veure a la cara de qualsevol professional que l’atén, el somriure, la mirada atenta, el tacte expert i el gest d’ànim.

Tots volem una medicina “humana”. I no podem perdre aquesta perspectiva sota els efectes de la pandèmia que tant dolor ens ha causat. Temem que la relació metge pacient ja no tornarà a ser mai més la mateixa i pensem que serà més freda més distant i més impersonal.

No té per què ser així, si sabem fer-ho. En aquesta transformació necessitem més que mai, tenir desenvolupades les nostres habilitats de comunicació. No només les dels professionals, que haurien de contemplar aquestes competències com a part el seu currículum i com a part de la seva professió. Sinó també les dels pacients i familiars, perquè tendim a reclamar els nostres drets sense oblidar que tenim també uns deures. I que també hem de ser respectuosos i empàtics amb uns professionals que pateixen igual que nosaltres o més, una situació dramàtica que ningú ha volgut.

Amb la implantació de la telemedicina, no només necessitem dominar una teconologia sinó que hem d’aprendre a comunicar-nos a través d’ella. Hem de garantir les habilitats bàsiques com l’escolta activa, l’empatia, l’assertivitat o la gestió de conflictes, per mantenir una relació a distància que sigui eficaç des del punt de vista científic i més càlida i humana.

Per tant, l’aprenentatge no es limita només a entendre com funciona la plataforma de videotrucades, el sistema informàtic del teu hospital o el mòbil amb què truques. Hi ha molt més que això.

Professionals i pacients ara han de

  • Ser més conscients de la seva pròpia comunicació
  • Preparar millor cada interacció
  • Explicar-se de manera més clara i concreta
  • Esforçar-se per compensar la fredor de la relació a distància

La formació en habilitats per a professionals té ja un llarg recorregut. Centres de salut, hospitals públics i privats, clíniques especialitzades han donat molt valor a aquestes competències que milloren de manera substancial el que en altres camps anomenaríem el tracte a client.

Molts, es formen per iniciativa pròpia perquè saben l’important que és tenir una bona relació amb el pacient, que redunda en el benestar de tots dos. He tingut el privilegi de formar centenars de metges de diferents especialitats i farmacèutics d’hospital durant aquesta última dècada. I puc assegurar que fins i tot els més veterans, agraeixen poder comunicar-se de manera conscient, organitzada i pràctica per aplicar en el seu dia a dia.

Els pacients, per la seva banda, saben que també són protagonistes en aquesta transformació. S’hi han d’implicar activament, aportar en positiu. I per això també s’han d’adaptar a la nova relació. Són molt bones experiències les que estan duent a terme associacions com ConArtritis que han organitzat tallers d’habilitats de comunicació per als associats i familiars.

 

 

 

El cervell humà està dissenyat per a la comunicació cara a cara i de sobte, ens trobem que hem de tractar temes altament sensibles a través de mitjans que s’interposen entre nosaltres.

La telemedicina o, millor la “telesalut” proporciona enormes avantatges per a cada un de nosaltres i en conjunt per al sistema i la societat. Però hem d’esmolar les nostres habilitats: ser educats i atents, dominar les tècniques de comunicació i entrenar les habilitats per aconseguir l’essencial de qualsevol relació: la confiança.

Si t’interessa rebre informació sobre els nostres programes on line i les formacions a mida sobre habilitats de comunicació i telemedicina per a professionals i pacients contacta’ns.