Professionals del s XXI:  Treballadors, teletreballadors i “knowmads”

Una de les tendències que ha accelerat la pandèmia és la dissociació entre treball i seu laboral per a gran part dels professionals del s XXI.

Aquest canvi no comença amb el Covid19 sinó molt abans. Raquel Roca (2015) ens descrivia el fenomen i les seves dimensions en el seu llibre Knowmads;  i ens presentava un canvi d’estil de vida, unes noves relacions laborals i una organització diferent de la feina, especialment per als treballadors del coneixement.

La paraula “knowmad” és un anglicisme, format per dues paraules: “know” (coneixement) I “nomad” (nòmada). És a dir “nòmada del coneixement”. És un treballador que pot operar des de qualsevol lloc on tingui connexió a la xarxa i es relaciona amb persones de tot el món; pot no tenir horaris ni equip estable. La seva gran característica és la flexibilitat.

 

Abans de les restriccions de mobilitat per qüestions sanitàries, els knowmads treballaven des de casa, la seva segona residència, una cafeteria, un hotel, un “coworking”… i podien viatjar per tot el món sense deixar de treballar. Això, sens dubte, tornarà. I seran molts més. Milions de treballadors ara quedaran alliberats dels seus llocs “físics” de treball a l’empresa. Desapareixeran les seves taules i les seves cadires i passaran a ser treballadors en remot definitivament.

Empreses “remote first” i “remote friendly

Estem veient com les empreses es van posicionant respecte al teletreball i es mesures que adopten per tal de facilitar-lo. Molt interessant és el concepte “remot first” o “remote friendly” que consisteix en prioritzar el teletreball, però mantenir unes oficines físiques per a aquells empleats que prefereixin treballar a l’empresa. No eliminen completament la possibilitat de treball presencial perquè alguns treballadors s’estimen més separar allò que és professional d’allò que és privat o perquè pateixen esgotament i soledat quan treballen sols des de casa.

Pots veure un interessant article aquí.

És cert que la majoria seran “teletreballadors” a casa i no “knowmads”. Per això, les empreses hauran de garantir uns equips i unes connexions que permetin treballar en condicions. Però també els empleats hauran de pensar els seus habitatges en funció d’aquesta nova necessitat. Destinar una habitació a oficina pot representar un habitatge més car, però també pot obrir moltes opcions de canvi de residència fora de la ciutat.
 
I els treballadors hauran de pensar com s’organitzen el temps i l’espai per a garantir no només la productivitat sinó també una bona comunicació amb clients i equips, i a més, mantenir una bona salut física i mental. En això ens pot ajudar un nou concepte, “bellesa laboral”, del que parlarem en un altre moment.

Pensa com és la teva feina ara, com evolucionarà. Si tens una professió que et permet treballar en remot, comença a dissenyar la teva vida a partir d’una nova situació. Potser ja t’has adaptat. Si no, és el moment de plantejar-te moltes coses i no només un canvi d’ubicació.
 
Si ets empleador, sens dubte estàs ja treballant en una nova organització dels equips, els espais i les comunicacions. És important tenir en compte que no només se’ls ha de facilitar la tecnologia per tal que puguin treballar en les millors condicions, sinó també se’ls ha de proporcionar formació en gestió emocional i habilitats de relació en aquest nou escenari. Se’ls ha d’oferir suport també en la vessant més humana i no només tecnològica.

En aquesta nova situació tindrem doncs els treballadors que es troben en el seu lloc de feina o que s’han de desplaçar per oferir els seus serveis (tècnics, personal sanitari, transportistes, docents, etc.), els teletreballadors que treballen a casa (administratius, consultors, directius, comercials, determinats professionals liberals, etc.) i els knowmads, que poden treballar des de diferents llocs no perquè hi estiguin obligats sinó perquè els agrada aquest estil de vida.

Nous escenaris, noves habilitats

En aquest nou escenari, necessitarem tenir entrenades un seguit d’habilitats i procurar no perdre les que teníem abans de la pandèmia. Les resumim en 10.

1. Capacitat de mantenir-se integrat en equips de teletreball o mixtes. Mantenir les relacions actives i evitar l’aïllament. I cultivar la teva visibilitat.

2. Generar confiança en els primers impactes. Augmenten les relacions passatgeres, col·laboracions puntuals, contactes amb desconeguts en qualsevol lloc i moment o telemàticament.

3. Bones maneres. En la vida presencial i en la digital. Imprescindible per causar una bona impressió i mantenir la nostra reputació. La bona educació obre portes i facilita el tracte.

4. Connexió emocional en remot. En les videoconferències, presentacions virtuals, vídeo reunions, hem d’aconseguir el mateix nivell d’implicació dels assistents i hem de ser més conscients encara de la importància de connectar emocionalment amb el nostre públic.

5. Telegènia.  Davant el creixement dels formats audiovisuals, s’ha de dominar el llenguatge televisiu i de vídeo, encara que sigui casolà. Gran part de la informació que emetem i rebem ja està en format audiovisual.

6. Coneixement de la conducta no verbal multicultural. Cada cop més, ens barregem en societats multiculturals, viatgem fàcilment a qualsevol part del món, fem videoconferències amb persones amb altres pautes de comportament. Davant l’ús majoritari de l’anglès, la llengua ja no és un obstacle, però sí ho poden ser les diferents cultures no verbals.

7. Habilitat per a la nova escriptura. Un professional es dona a conèixer amb allò que escriu. I escriu molt. El més valorat: agilitat. Necessitem emetre missatges clars, adaptats a cada format i relació. Triomf del moviment plain language.

8. Capacitat de síntesi, claredat. En tots els formats de comunicació. Està obsoleta la retòrica vàcua, l’extensió innecessària, la verborrea. Anem a allò que és útil. Menys és més.

9. Treballar en coordinació. En equips canviants i en més d’un equip a la vegada. L’actitud de tolerància, apertura i generositat són vitals.

10. Gestió eficaç del temps. No només per a la productivitat i no caure en la procrastinació o en el caos, sinó perquè afecta les relacions laborals i socials. Saber gestionar el temps personal i el professional és un dels grans reptes d’aquesta nova era.