El llenguatge no verbal en campanyes publicitàries

Sovint es diu que una imatge val més que mil paraules. Aquesta afirmació encara té més pes en el cas de la publicitat. Amb una imatge la marca promociona el seu producte. La foto té el poder de transmetre quina és la missió (què vol aportar a la societat) i la visió (com vol que el públic la vegi). Moltes vegades no cal presentar cap eslògan, la imatge parla per si sola.

Així doncs, el llenguatge no verbal té una capacitat infinita d’incidència. Però en alguna ocasió el missatge que rep la gent és totalment negatiu i pot fer perillar la reputació d’una marca. Serien les campanyes polèmiques. Darrerament destaquen les que denigren la dona. Alguns exemples que han generat polèmica en aquest sentit són els d’Yves Saint Laurent o Dolce & Gabbana.

En els dos cartells criticats de la marca francesa s’hi pot observar una dona recolzada en un tamboret i una altra amb les cames obertes ensenyant la roba interior. Els cartells van rebre nombroses crítiques a les xarxes socials. L’autoritat francesa de Regulació Professional de la Publicitat va demanar la retirada de les imatges perquè mostraven “una dona objecte” i tenien connotació de “submissió sexual”.

Per la seva banda, la casa italiana va presentar un cartell on un home amb el tors nu agafa pels canells una dona estirada al terra mentre quatre homes miren l’escena. L’anunci es va retirar perquè mostrava l’home com a ser superior i ofenia la dignitat de la dona al tractar-la com a objecte. També perquè l’escena simulava una violació.

Què buscaven aquestes campanyes? Si volien suscitar polèmica ho han aconseguit. Però la notorietat no sempre és positiva per a la marca. La reputació que s’ha guanyat amb dècades d’inversió publicitària pot malmetre’s amb un anunci desafortunat. Si fa uns anys podien resultar provocadores aquestes imatges per tenir una càrrega eròtica explícita, ara són provocadores per ser un atac a la dignitat de la dona; i això ja no ens fa gràcia. En la nostra societat, res no pot excusar ni els creatius de l’agència ni els responsables de comunicació de la marca. Si han utilitzat el recurs de la dona objecte per vendre, estan desfasats i si l’han utilitzat com a recurs de provocació han mostrat una manca absoluta de sensibilitat cap a les dones i cap als homes que entenen les relacions des de la igualtat.

Les marques han de ser conscients de com presenten el seu missatge i la repercussió que pot tenir, no només per com afecta les seves vendes i al seva reputació sinó pel grau de responsabilitat social que demostren a través de la seva comunicació. A més de fixar l’atenció en allò que està escrit, cal pensar quins valors transmeten les imatges que associem a la marca. I en aquestes imatges, el llenguatge corporal ho diu tot.

Des d’AulaIcómpani oferim assessorament i treballem amb les empreses en la seva comunicació, tant interna com externa. Demana informació sobre els nostres programes i serveis: https://www.verbalnoverbal.com/ca/cursos-per-a-empreses/http://www.aulaicompani.com/cursos-per-a-empreses/?lang=ca