L’assertivitat

En qualsevol manual de psicologia, lideratge o habilitats socials trobem el concepte d’assertivitat com un dels pilars d’una comunicació eficaç.

Però és curiós que aquesta paraula no estigui recollida encara pel diccionari de la RAE ni de l’IEC. És una adaptació de la paraula en anglès assertiveness que d’una manera molt simplificada podríem traduir com “comportament amb afirmatiu i valent”.

Si entrem més en el terreny de la comunicació, podem afegir que l’assertivitat consisteix en la capacitat per defensar les teves opinions o interessos de manera ferma però sense agressivitat. La persona assertiva és capaç de trobar el moment, el lloc, les paraules i el to adequat per expressar el que considera oportú sense complexos i procurant no desencadenar conflictes.

Moltes vegades s’utilitza erròniament la paraula assertiu /va per definir una persona que parla “sense filtres”, dient directament el que pensa i reclamant el que creu que li correspon posant els seus interessos en primer lloc.

Però en realitat, una persona assertiva té una actitud molt més intel·ligent emocionalment. Sol ser una persona segura de si mateixa però molt respectuosa amb els altres, empàtica i hàbil en l’ús de la paraula i del seu llenguatge no verbal.

S’ha repetit nombroses vegades que les dones som menys assertives que els homes en l’àmbit professional. Això vol dir que callem més, no ens queixem tant, eludim situacions en les que hàgim de manifestar la nostra posició, evitem converses tenses i enfrontaments amb companys i superiors.

També és habitual la creença que els homes, especialment si estan en càrrecs de responsabilitat, tenen un estil més directe: diuen més clarament el que pensen, donen ordres clares, posen límits sense dubtar, defensen els seus interessos amb més energia. Però això no sempre és un comportament assertiu.

L’assertivitat, ben entesa és el que ens permet dir el que pensem d’una manera serena i raonada, debatre des del respecte i tenir influència en el nostre entorn.

Vol dir entre altres coses:

  • Saber-se explicar amb claredat i sense embuts.
  • Expressar la teva opinió sense necessitat de disculpar-te o justificar-te.
  • Acceptar els elogis i reconeixements sense treure’t valor.
  • Posar límits a les persones que intenten abusar de la teva confiança.
  • Dir no a propostes, ofertes o peticions que no et convenen.
  • Defensar els teus interessos en l’organització de manera clara i honesta.
  • Donar instruccions de manera correcta i educada.
  • Fer crítiques de manera constructiva i rebre-les amb comprensió i positivitat.

No callar i deixar passar comportaments d’altres persones que considerem incorrectes, Poc ètics o perjudicials per a nosaltres, per a l’organització o per a altres persones.

L’assertivitat és una qualitat que hauríem de tenir tots. I cal entrenar-la des de la infància, a casa i a l’escola. També en les empreses, formant a tot tipus de professionals, especialment els que gestionen equips o estan en relació amb el client.

No hem de témer les persones assertives sinó inspirar-nos en elles perquè en la societat de segle XXI l’assertivitat ens assegura unes relacions de qualitat amb tots els nostres interlocutors sense renunciar a la defensa dels nostres interessos.