La força d’un discurs: autoritat i emoció en els gestos d’Angela Merkel

Parlem sovint en aquesta pàgina dels valors que mouen els líders i dels estils de comunicació que els permeten ser més influents.

Més enllà de les tècniques de persuasió, les calculades posades en escena i la creació d’un discurs per quedar bé, els líders ens brinden moments d’autèntica autoritat (no de poder). Aquests en què es parla des del cor i l’honestedat, buscant el bé de les persones més que del capital, del partit o de la pròpia reputació.

Així és un dels moments que Angela Merkel ens ha ofert aquesta setmana. Davant del Parlament Federal d’Alemanya i dirigint-se no només als polítics sinó a tots els alemanys, Merkel ha suplicat consciència i responsabilitat.

Si el vídeo s’ha fet viral no és per casualitat. És el missatge que representa la responsabilitat i la vulnerabilitat al mateix temps. Sentim una veu ferma i contundent que és capaç d’esquerdar-se per l’emoció. Veiem el seu característic puny tancat, com es barreja amb les mans que s’enfonsen al pit i s’obren des del cor.

Les seves paraules són duríssimes sobre la realitat i el que pot passar en les pròximes setmanes, però carregades d’amor i solidaritat. Especialment pensant en la gent gran.

Cap polític vol aigualir les festes nadalenques ni altres moments de gaudi a uns ciutadans que fa mesos que suporten el distanciament social, pateixen la manca de contacte físic i molts pateixen una situació econòmica precària. 

Però Merkel és una dona de formació científica i, en conseqüència, parla tenint en compte els consells i advertències dels científics, que saben que el virus no té cap color polític ni entén d’economia. Merkel sap els perills als quals ens enfrontem si no ens portem bé. Ens parla clar, ens dona dades reals, no suavitza res.

Les dades (590 morts en un dia) tenen un gran poder però també poden ser fredes i fer-nos creure que només afecten als altres. Per això la matriarca Angela Merkel ha de fer sentir el perill al cor de cada persona i adverteix gairebé plorant: si ens entestem a celebrar el Nadal com cada any, aquesta pot ser l’última vegada que el passem amb els avis.

Hem de preservar els nostres avis.

Sempre ens han dit que el Nadal és una festa que reuneix famílies. Però en el 2020, seure a la mateixa taula és un acte de egoisme.

Tingues cura a distància de la gent que estimes. Truca’ls, contacta amb vídeotrucada i digues-los tot allò que els pot sentir més a prop. No permetis que ningú se senti sol però tampoc permetis que ningú s’encomani.

 

 

Mira tota la matèria d’El País, clic aquí.