Humilitat vs modèstia en el lideratge

El lideratge comença per liderar-se un mateix. Ho sabem.

I quin és el primer pas? L’autoconeixement, sens dubte. I aquesta anàlisi i reflexió sobre un mateix ens porta a una de les grans virtuts de la persona influent: la humilitat.

Però no confonguem la humilitat amb la modèstia. Encara que semblants, són dues actituds diferents amb efectes diferents en les relacions amb els altres.

La humilitat és una manera de ser, de valorar-nos a nosaltres mateixos, de comprendre les nostres limitacions. És un interès per revisar les nostres accions i aprendre. És una actitud permanent d’anàlisi de febleses i de cerca d’àrees de creixement.

La persona humil ho reflecteix en el seu comportament diari i en el tracte amb els altres. És més conscient dels seus errors i la seva ignorància. Està, per tant, més donada a escoltar i preguntar que a parlar o asseverar categòricament i pronunciar discursos a la mínima oportunitat. Però també està més segura del que sap i pot fer. I aquesta és una de les seves fortaleses perquè pot defensar-ho quan és necessari.

La humilitat ens fa més tolerants als errors dels altres i ens indueix a ser més constructius en les relacions amb l’equip. Un líder humil està més atent a les aportacions de tots i fomenta l’aprenentatge.

La modèstia, en canvi, és una cosa externa, una manera de comportar-se cap als altres. Diríem que és una qüestió d’imatge. És una contenció en la lluentor pròpia, reprimir-se d’exhibir habilitats o coneixements, no voler rivalitzar en assoliments amb altres persones del grup.

La modèstia és un comportament social que busca l’aprovació de les altres persones. Les persones modestes, paradoxalment, volen agradar i pensen que passar desapercebudes o autodisminuir-se pot ajudar-les.

Quan una persona utilitza la modèstia d’una forma evident i en excés parlem de falsa modèstia perquè la seva conducta no sorgeix d’una actitud d’humilitat sinó de tot el contrari: en creure’s superior, ha de rebaixar-se per a ser acceptada.

La humilitat ens aporta autoconeixement,

serenitat i voluntat de progrés.

La modèstia ens fa estar pendents sempre de l’opinió dels altres. Provoca insatisfacció perquè en el fons aconseguim que els altres ens valorin per les qualitats que creiem tenir.

I la falsa modèstia ens despulla finalment perquè es fa evident la necessitat de ser acceptats pels altres i creiem aconseguir-ho a força de rebaixar i fins i tot negar -sense motiu- les nostres qualitats. De tal manera que caiem en el ridícul arribant a mentir sobre el que resulta obvi.

La nostra educació ha fomentat la modèstia com una de les bases del tracte social, especialment en les dones. I quan entrem en el terreny laboral la modèstia ens pot jugar a favor o en contra. Ocultar capacitats, sanes ambicions, idees brillants o qualsevol informació que pugui ajudar l’equip a créixer i a un mateix a progressar és un error. I no hem de témer caure en l’arrogància o la supèrbia si som persones realment humils. Perquè si ho som, sabem també on són els nostres límits, som conscients de la nostra permanent fragilitat, reconeixem els nostres errors i apreciem el valor dels altres.

En definitiva, la modèstia serà una qualitat sempre que sigui el reflex d’una humilitat veritable i no pur maquillatge.

 

Si ets dona i vols potenciar les teves habilitats de lideratge aquest Màster Training d’habilitats per a dones professionals i directives pot ser l’impuls que necessita la teva carrera. Només per a dones perquè a la majoria de nosaltres se’ns presenten situacions en l’empresa que ens incomoden, bloquegen o disminueixen el nostre potencial.

Informa’t del programa i tot el que et pot aportar https://mailchi.mp/teresabaro/master-training-mujer-exitosa