El que no et diuen és el que més veus

Imaginem que hem de fer una presentació en públic. És molt probable que passem dies pensant què direm, en quin ordre presentarem les idees; potser fins i tot preparem unes diapositives que ens ajudin a que el missatge s’entengui millor.

Desperta interès

En aquests casos, la nostra preocupació més gran és que sapiguem connectar, que les persones ens escoltin amb interès, que no s’avorreixin o desconnectin. Ens interessa ser recordats com a bons professionals i bons comunicadors.

A l’hora de connectar, ser didàctics i transmetre confiança, el “com” pot tenir més impacte que el contingut mateix. Amb els nostres gestos, la nostra entonació, la nostra mirada, les nostres pauses i fins i tot els nostres silencis podem aconseguir que el públic estigui més atent, participi, s’interessi o s’entusiasmi.

Però la comunicació no verbal pot ser una aliada o el pitjor dels enemics. Si no la dominem pot provocar que l’oient s’avorreixi i desconnecti; i el pitjor de tot és adonar-se’n mentre seguim amb la nostra exposició.

La comunicació no verbal comprèn no només el moviment del nostre cos i els gestos que fem, sino també l’ús que fem de l’entorn i la imatge que projectem. Haurem de dominar aquests recursos per a aconseguir el nostre propòsit.

Aspectes com la mirada, l’expressió de la cara, el moviment en l’escenari, la postura, la posició de les mans… tot això configura un conjunt de senyals que enviem al nostre públic de manera inconscient.

Prendre consciència del nostre llenguatge no verbal i aprendre a utilitzar-lo ens ajudarà a reforçar els nostres missatges, a connectar millor amb la nostra audiència i a guanyar impacte i influència.