El debat i la importància del llenguatge no verbal

Un dels escenaris de comunicació que més temen els polítics són els debats. I és lògic, tenint en compte que és una palestra plena d’oportunitats. Però també de riscos.

Els debats històrics on s’han decidit unes eleccions, especialment als Estats Units, com el debat entre Kennedy i Nixon, són estudiats pels experts segon a segon per veure què dona avantatge a un o un altre candidat, encara que sembla que la fórmula perfecta és difícil d’aconseguir.

Debat entre Kennedy i Nixon

Debat entre Kennedy i Nixon

Però avui, més enllà de l’espectacle mediàtic, no està tan clar que l’electorat es deixi influir per allò que veu i escolta en un debat. Té moltes altres fonts d’informació, i probablement, ja té presa una decisió abans de l’escenificació de la baralla.

Fins i tot existeix el risc que es desincentivi els votants pel lamentable espectacle que ofereixen i que no té res a veure amb la defensa d’uns ideals o d’un programa electoral.

Ho hem vist en el recent debat entre Trump i Biden. Una de les conseqüències de l’agressivitat entre els candidats és la pèrdua de confiança en el sistema democràtic i la contribució al desgast dels polítics en general, perquè inconscientment s’extrapola la imatge d’una persona concreta a tot el gremi o a tots els integrants d’un partit.

Tenint en compte aquesta situació, la preparació d’un debat no és només tasca del candidat sinó de tot un equip d’estrategues i assessors. Però no podem oblidar que qui apareix davant les càmeres i qui duu a terme el debat és una persona amb una imatge pública, amb una personalitat, un carisma i unes habilitats de comunicació concretes. I només això és el que veuen els espectadors, la punta d’un iceberg.

Els comentaristes s’entesten després del debat a destacar els gestos que consideren més reveladors de cada contrincant, a remarcar els indicis d’inseguretat o fins i tot d’engany. I insisteixen a valorar la forma de vestir com un dels llenguatges inconscients per influir en el públic.

Però veiem com preparar bé un debat, sigui polític, acadèmic, amb mitjans de comunicació o sense ells. Per arribar al teu públic i aconseguir que reaccioni com vols, necessites passar per un seguit de fases molt importants abans de pensar com t’has de vestir.

 

Treballar la proposta o el programa

 Les idees han d’estar clares, el programa ha de ser consistent i coherent. Analitza els punts dèbils de la teva proposta i els punts forts. Recull dades rellevants i arguments que suportin les teves propostes. Pensa com afecta el que proposes al teu públic i busca la manera de demostrar que la teva posició els beneficiarà.

Tingues en compte també que hi ha diferents maneres de veure i viure les coses: des d’un punt de vista racional, emocional o social. No decidim el nostre vot només pels arguments racionals i ben fonamentats, sinó influïts per allò que voten els nostres amics o pel sentiment que tenim cap a una opció política o fins i tot, la simpatia d’un candidat o candidata. Per tant, sintonitzar amb les emocions del teu públic i caure bé també és important.

 

Preparar una estratègia

Has de saber a qui vols arribar i com vols que reaccionin. Pensa si parlaràs per als teus seguidors o per a persones que encara no tenen una idea formada sobre el tema, votants indecisos o seguidors d’una altra opció que pots captar cap a la teva. L’estratègia serà diferent en cada cas.

Aquí també es defineix la imatge que s’ha de projectar tant de l’organització com del representant. Quins valors representa? Quin estil el defineix?

En un debat no hi ha temps de dir tot allò que pensem o sabem, així que haurem de prioritzar segons l’objectiu que tinguem. El més probable serà que no puguem conèixer l’estratègia dels nostres rivals, però sí podem estudiar els seus missatges, el seu estil de comunicació i preparar-nos per a contrarestar els seus missatges, especialment els seus possibles atacs.

Quan en el debat hi ha més de dos candidats, podem decidir que només dediquem esforços a neutralitzar aquella opció que realment és la nostra competidora i no cal esforçar-nos a combatre propostes que no ens poden perjudicar. Per exemple, entre partits polítics, no val la pena dedicar temps a contestar un candidat d’un partit que no té opcions de guanyar o que no ocupa el nostre espai polític.

Dissenyar i entrenar la comunicació

Quan ens comuniquem utilitzem tres tipus de llenguatge: el llenguatge verbal, el llenguatge paraverbal i el llenguatge corporal. Tant la paraula com l’entonació o els gestos són importants en qualsevol conversa; els tres llenguatges han de ser coherents per a transmetre el que volem al nostre receptor.

En els debats, ja siguin polítics o no, hem d’expressar seguretat, fermesa i serenitat alhora. El que no agrada al públic és que el candidat o representant caigui en la provocació del rival i perdi els papers. Un dels reptes principals en un debat és mantenir sempre el control, dins la fermesa, i mantenir sempre seguretat i serenor.

 

Les idees s’expressen amb paraules

Pel que fa al llenguatge verbal, hem de ser curosos en com verbalitzem les idees; les frases massa llargues i complexes o inacabades dificulten la comprensió i transmeten una imatge de persona confusa. Les frases que transmetin les idees clau han de ser curtes, perquè cadascuna d’elles pugui convertir-se en un titular.

Si un candidat polític vol arribar als seus electors, haurà de fugir del llenguatge abstracte i concretar situacions en què la gent se senti identificada. Evitar termes massa complexos que l’audiència no entengui, però també fugir d’un llenguatge massa col·loquial o vulgar. Evidentment, l’insult hauria de ser descartat si un vol mantenir-se dins d’uns límits de respecte i de tolerància.

És clar que hem d’evitar acusacions, retrets i humiliacions. En el cas que passi a l’inrevés, també s’ha de saber reaccionar, no caure en la provocació ni posar-nos a l’alçada de l’altre.

 

És important no alterar-nos en un debat, evitar posar-nos a la defensiva davant els atacs dels altres o resultar agressius, perquè el nostre missatge perdrà eficàcia si es detecta tensió.

 Aquí tens com a exemple els comentaris de la Teresa Baró a l’anàlisi de la comunicació d’alguns líders que, per unes circumstàncies o unes altres, han resultat carismàtics:

El llenguatge no verbal dels líders

El cos i la veu transmeten emocions i actituds

La veu és un dels pilars de la nostra imatge. Ens identifica i forma part de la nostra marca personal. I a més, és la via per la qual traslladem les idees i les fem creïbles, poderoses, convincents. O, al contrari, apareixen dèbils, fins i tot falses, o passen desapercebudes.

Qualsevol persona que vulgui resultar convincent haurà de parlar de manera clara i pronunciant correctament els sons de la llengua que parla. Això el farà més professional i competent per al seu públic.

Els que tinguin tendència a l’agressivitat, a interrompre constantment i a aixecar la veu, han de saber que això no els fa més incisius i poderosos, sinó que apareixen irritats i amb por a perdre. És millor adoptar un to serè, parlar a poc a poc i sense cridar. La manca de control emocional anul·la l’autoritat.

Per tant, és millor treballar en una veu clara, serena, ferma i que utilitzi els recursos expressius de manera intel·ligent. Aquí tens alguns consells:  

Expressa amb frases breus les idees i arguments que has preparat. Arriben molt millor al teu públic, impacten més i són més memorables. A més, si hi ha premsa, poden convertir-se en titulars.

Haurem d’utilitzar variants en l’entonació que evitin la monotonia i mostrar passió, entusiasme i convicció. Un recurs útil per fer variat el nostre discurs serà combinar frases afirmatives amb preguntes retòriques i exclamacions.

En un debat, les pauses, que tant recomanem en els discursos, no són bones aliades perquè poden donar peu als rivals a prendre’ns la paraula.

El nostre llenguatge corporal ha d’acompanyar en tot moment les nostres afirmacions; les mans han de ”compassar” la paraula, al mateix temps que haurem de tenir en compte que els moviments de les nostres mans no siguin bruscos o massa oberts i tapin la nostra cara. Fugirem de moviments grandiloqüents que dificulten la visió de la nostra expressió facial i distreuen. És important adoptar un llenguatge corporal obert i una expressió serena; per això, si estem dempeus la nostra posició serà l’anomenada “VOSE” (vertical, oberta, simètrica, estable).  

El domini conscient del llenguatge corporal és la clau de l’èxit per generar confiança i per resultar atractiu als espectadors. Segurament no recordaran el que has dit, però sí recordaran la teva imatge, la teva actitud, si estàs preparat per a governar i si ets una persona en qui confiar. I tot això es transmet a través del llenguatge no verbal. Si vols entrenar aquest aspecte -el més desconegut- de la comunicació en públic, consulta el nostre Curs de llenguatge no verbal per Parlar en Públic.

S’ha de tenir en compte que no és el mateix un debat dempeus que assegut. Quan estem drets i amb un faristol és important mantenir el cos dret. Fins i tot podem inclinar-nos una mica endavant quan ens adrecem directament a un rival o en l’al·legat final mirant a càmera.

 

La imatge personal

Finalment, l’aspecte és una qüestió rellevant. Tant el nostre físic com la forma de vestir i tots els complements transmeten missatges que el públic processa de manera força inconscient. L’aspecte ha de ser coherent amb les idees que defensem, ens ha d’afavorir i ha de causar en el públic l’efecte que desitgem: grau de formalitat, elitisme, senzillesa, professionalitat, sofisticació, etc.  

Els colors també transmeten; segons la nostra experta en imatge personal, Ainara Monasterio, els colors clars denoten més proximitat que els foscos, i les línies de la roba que portem marcaran més autoritat i distància si són rectes.

En aquest sentit, el paper de l’assessor d’imatge és clau per a orientar-nos, no només sobre els colors o les línies que projectaran una millor imatge, sinó també aconsellar-nos sobre allò que s’adapti millor al nostre cos. Pots aprendre molts més detalls sobre imatge personal en el curs online que posem a la teva disposició: Curso online de imagen personal profesional.

La participació en un debat no és garantia de convèncer ni de guanyar unes eleccions, però és una bona ocasió per a reforçar la marca dels participants i les idees o organitzacions que representen. Per tant, igual que en tantes situacions de comunicació transcendents, la combinació de planificació i habilitats és clau.