Sabries dir què és el que et fa ser una dona extraordinària?

La iniciativa #IamRemarkable de Google fomenta el reconeixement de l’èxit i l’autopromoció entre dones i grups amb poca representació social. El video  https://www.youtube.com/watch?v=YKBgEsH0PJc&t=4s ens permet veure com a les dones ens resulta difícil valorar per escrit què és allò que ens fa bones en alguna cosa, i encara més quan ho hem d’expressar públicament.

Ens esforcem per treballar de valent, ser competents i estar ben preparades, però hi ha alguna cosa que ens manté sempre en el mateix lloc, alguna cosa que no ens deixa ascendir i no sabem a què és degut.

Els estudis han demostrat que les dones patim la invisibilitat de manera involuntària però també de manera intencional (Why Women Stay Out of the Spotlight at Work, Priya Fielding-SinghDevon Magliozzi y Swethaa Ballakrishnen, August 28, 2018)

Per què ens passa això especialment a les dones? Hi ha diversos factors que fan que tinguem aquests pensaments que ens limiten i ens fan petites, i són factors fruit del nostre propi pensament i por a fer-nos visibles.

Un dels factors pertany a l’educació que hem rebut; s’han potenciat sempre en nosaltres la discreció, la modèstia, l’amabilitat i el servei als altres.

S’ha descobert que moltes dones adopten aquesta invisibilitat intencional per evitar conflictes en l’empresa o reaccions violentes dels companys, per sentir-se autèntiques a la feina i per a poder equilibrar les demandes professionals i personals.

En general ens sentim malament rivalitzant, demostrant-ho obertament i buscant una posició guanyadora. Lois Frankel, una reconeguda experta dels Estats Units en lideratge, ha observat que les dones tendeixen a enfocar la feina més com un acte social on tots es reuneixen durant el dia per jugar junts. “En el nostre desig de crear situacions on guanyen tots, sense saber-ho, creem situacions en les que altres guanyen i nosaltres som les que perdem”, segons Frankel.

Ens hem estimat més des de petites els jocs associats a la cura dels altres, a la pròpia bellesa o a les relacions amb les altres nenes. Hem fugit de la competitivitat perquè volíem evitar enfrontaments, i ens hem estimat més cultivar unes relacions basades en la complicitat i el benestar dels que ens envolten. I això ens passa factura a la feina. Perquè no només evitem els conflictes, sino que fins i tot arribem a prioritzar el benestar dels altres per sobre dels nostres propis interessos.

Entre d’altres, podem parlar de 5 barreres mentals que frenen aquestes opcions a ser més visibles, valorades i competents professionalment. Sent-ne conscients les podrem eliminar del nostre cap i llençar-nos al progrés.

  1. Ser ambiciosa i competitiva és lleig, no agradaré als altres. Pensaran que sóc una mandona. 
  2. Guanyar diners no és el més important en aquesta vida. Em conformo amb el que tinc encara que sàpiga que no està ben valorat. 
  3. Les dones que arriben a càrrecs superiors s’han masculinitzat i no són ben considerades pels altres. 
  4. Si treballo molt i bé, algun dia arribarà la recompensa. No cal que digui les coses que faig bé. 
  5. No vull problemes, vull estar bé amb tothom. Millor no entrar en discussions o portar la contrària encara que sigui jo la que té raó. 

Segur que pots identificar-te amb un o més d’un d’aquests pensaments. Doncs són pensaments limitants que ens tallen les ales i creen en nosaltres inseguretat i invisibilitat. Passem desapercebudes, i ho sabem.

Un cop som conscients que aquestes barreres mentals són les que ens frenen i prenem consciència del nostre comportament, podem començar a planificar el nostre camí a la visibilitat. No és fàcil, però es pot superar.

Planificar el nostre camí a l’èxit no només ens portarà a una millor posició professional, sino també a una major seguretat en nosaltres, i per tant, a una millor relació amb el nostre entorn. L’entrenament en habilitats de comunicació per guanyar seguretat i confiança es fa indispensable. Perquè ningú neix ensenyat; s’ha d’entrenar.